LA TELARAÑA: Lo que dijo Ángel Terrón

miércoles, mayo 15

Lo que dijo Ángel Terrón

Aunque sin las digresiones que convirtieron su discurso en una auténtica lección magistral aquí os dejo lo que dijo Ángel Terrón ayer noche en la presentación de El Plecs Ocults.
 
 
ELS PLECS OCULTS de Juan Planas Bennásar

Copiright Angel Terron

 
ELS PLECS OCULTS
 


 La traducció al català del llibre de Juan Planas Bennásar “Els Plecs Ocults” editat per Calima a finals de l’any 2012 és un regal de precisió i bonhomia. La traducció, especialment en llengües pròximes, és sempre d’una dificultat aclaparadora, de fet en el cas italià les traduccions de Salvatore Quasimod...o o Montales es consideren par essencial de l’obra del poeta. El mateix podríem dir de la traducció de la Divina Comèdia del Dante per Angel Crespo o les Poesies Galaico-portugueses de Josep Maria Llompart..

Les traductores Natàlia Rabassa i Anna Alsina han fet la feina amb un amor especial. Jo vaig començar a llibre el llibre en les dues versions, primer la castellana i desprès el poema corresponent en català. Així vaig fer un terç del llibre fins que vaig arribar a una paraula que desconeixia en català “abriülls”, abrojos en castellà que fa referència a tres tipus de plantes espinoses i no té la referència general de males herbes que jo em pensava. A partir d’aleshores vaig optar per llegir el text sols en català. Traduir poesia, malgrat estigui en prosa, és empre difícil però les traductores amb una fidelitat absoluta al text original han aconseguit passar desapercebudes, tot el seu talent és a disposició de l’obra de l’amic Planas d’una manera admirable.

Passem a l’obra. Jo conec l’amic Planas des de tal volta 1975 quan perdíem el temps pel bar L’ Estudi del carrer Apuntadors, aleshores ell estudiava Economia a València i tenia una al•lota rossa. Curiosament algunes d’aquestes dades biogràfiques com l’emoció del naixement del seu únic fill figuren al llibre.

La poesia darrera de Planas cerca sempre una mena de poema simfònic total a la manera de Pound als Cantos o de l’obra de T. S. Eliot que obri amb un lema el llibre. Ell empra una prosa del tipus versicle quasi sense imatges a la que intercala dins la discursivitat llarga i detallista una mena de incisions o aforismes o comentaris que inclou sempre entre claudàtors. És en aquestes incisions on el poeta arriba, segons la meva molt subjectiva visió a un màxim d’expressió.

Aquest versicle que respira com alenem el va crear possiblement per a la poesia moderna Walt Witman, sense oblidar els poemes en prosa de Baudelaire i altres simbolistes. Però el desenvolupament d’aquesta forma expressiva per emmarcar l’ansietat de l’home modern és pròpia de Saint John Perse especialment a partir del poema Anabase de l’any 1924. Curiosament, vint anys abans Costa i Llobera al llibre Visions de Palestina de l’any 1908 empra el versicle bíblic en poemes desesperats com Llatzèria essent, malgrat no transcendís en el seu moment, un gran innovador abans la lletres. Juan Planas però ens diu que ha arribat a aquesta poesia en prosa d’una forma natural, cercant un mínim de retòrica per expressar de forma senzilla però intensa el pensament i les vivències.

Al llarg del llibre entre les meditacions literàries sorgeixen els noms de Borges, el gran i pèrfid Rimbaud, Barthes, Robbe-Grillet, Rilke i Pound entre altres. És a dir el bo i millor de la poesia dels darrers 150 anys i la meditació dels filòsofs sobre el fet literari. Dins aquesta ambició el nostre amic insereix la seva poesia, no segueix les pautes de la moda d’escriure poesia en castellà , cerca altres maneres. Jo record semblant en la forma el llibre La Lentidud de los Bueyes de 1979 de Julio Llamazares que em va impactar molt, però aquest poeta acabà fent novel•les de la temàtica dels seus versos i el seu discurs es perdé.

Que és el llibre Els Plecs Ocults ? Jo us contestaria que una gran i delicada meditació sobre el fet de viure i existir, que empra com a materials fragments biogràfics no d’una manera exhibicionista sinó com els elements vius que coneix millor. És una meditació sobre la vida d’un home des de l’infància fins a una edat madura on no ha aconseguit que cal dels seus somnis quallés, com ens passa a casi tots.

A La musa erma hi ha un lema per meditar “Hi ha un temps de recerca i un altre de rendició o síntesi”. I més avall a la mateixa plana:

O la història d’una sordesa i un vertigen; de sobte aïllats a un rellotge d’arenes movedisses.

I segueix els replecs de la memòria i el pensament

No és fàcil escriure sortejant les esquerdes que engoleixen les paraules, que viuen d’elles, com nosaltres.

Desprès de la infància ve l’amor per les lletres i just a la vora l’amor físic i espiritual

O el perfil arrugat dels teus mugrons oferint-me la gramàtica de la vida

Així amb una bellesa convulsa i senzilla alhora l’autor ens submergeix en el món aquós del seu viure i pensar. Podria seguir citant i citant fragments d’una bellesa densa colpidora però no vull avorrir al qui m’escolta. Jo sols vull convidar al lector a llegir aquests poemes difícils, evidentment no són de fàcil lectura ja que és poesia i la poesia requereix meditació i temps, que ens plantegen tots els dubtes existencials d’un ésser humà.

Aquest llibre recull els dos criteris essencials d’un vertader escriptor. Puresa d’intenció i destresa d’expressió.

O com diu ell:

La sinceritat del desig només és comparable a la del poema.

Àngel Terrón

Etiquetas: